dijous, 27 de desembre de 2012

Tot allò que aprenem és un reflex del que som

Durant aquests ultims mesos, he ampliat el meu camp visual de tal maera que ara veig coses que abans no sabia que existien.

D'una banda, GITIC crec que és una matèria molt util pel dia a dia. La pràctica a l'hora de moure't per la xarxa, de publicar, de construir, crear, innovar, utilitzar diferents eines... és molt important per setir-nos segurs d'avant d'una pantalla d'ordenador. Perquè realment és aixì com s'ha de sentir un mestre a l'aula, segur

El meu gran descobriment ha estat les mil i una possibilitats que tenim per informar-nos, aprendre i compartir els nostres aprenentatges en diferents xarxes socials, marcadors socials, programes... És a dir, que hi ha recursos digitals per ensenyar, aprendre i treballar.

           "El mestre, ha de ser: mestre i alumne."


Visiteu les meves millors entrades de GITIC: Twitter: tu, tothom, Marcadors socials  i el Punt de vista històric.


D'altra banda, COED crec que és una materia necessaria i que tot mestre/a ha de gaudir d'una facilitat a l'hora de comunicar-se correctament. Som capaços de comunicar-nos de manera afectiva, per tant ha d'haver un gran domini de la llengua per apropar-nos al màxim a la perfecció, a la comunicació perfecta. 

Normalment, quan ens referim a comunicació, estem pensant en parlar. Però les humans tenim diverses maneres de comunicar-nos.Per una part, la comunicació es basa en les accions d'escriure i llegir. Per l'altra part, la comunicació oral es centra en parlar i escoltar, juntament amb la comunicació no verbal: gestos, mirades, entonació, silencis...


A l'escola ens ensenyen a escriure i a llegir, però no a parlar i a escoltar, de manera que afavoreix la nostra comunicació amb els altres. No obstant, escoltar és, la forma de comunicació a la que dediquem més temps al llarg de la nostra vida. I, en canvi, no estem entrenats per fer-ho de forma efectiva




Visiteu les meves millors entrades de COED : D'un subjecte a un altre i De cara als altres.


De moment em despedeixo del bloc i seguiu-me al meu twitter! Sort!

dimecres, 26 de desembre de 2012

Punt de vista històric de l'ordinador a l'escola

1) L’ordinador com a mestre
En la dècada dels 70 van donar-se els inicis de l'us de l'ordinador a l'aula com a un model educatiu d'instrucció. És a dir, la dinpamica del mestre consistia en: Explicar, avaluar i si els conseptes eren apresos continuar amb més materia, si no, repetir el concepte.

En aquells moments, es creia que tot el que el nen podia aprendre, podia entrar a l’ordenador, fins al punt que no caldria la figura del mestre. Per tant, es va pensar que l'escola del futur seria ordinadors i nens. Tot i que aquesta opció hauria d'estar obsoleta, encara hi ha centres que treballen algunes matèries així.

2) L'ordinador com a alumne
Més endavant apareix l'acció pedagogica del constructivisme, que situa a l'ordinador no com a mestre, sino, com a alumne. L'infant aprèn i constueix el coneixement a partir de l'entorn i de la interacció amb l'ordinador. Aquest mètode ajuda a que l'alumne adopti un rol més actiu.

Per exemple en el programa Scrach, el nen imagina, programa, crea, prova, modifica...

3) L’ordinador com a laboratori 

Aquest mètode està basat en l'experimentació, l'ordinador és un laboratori i el nen fa un aprenentatge de descoberta. En comptes d'aprendre per una lliço (normes, eccepcions...) s'apren per els seus propis experiments. Exemple: "Sims" .


4) L’ordinador com a eina de treball 
L'ordinador és un suport pel treball del nen/a ja que pot crear utilitzant diferents eines (textos, videos, audio...) pot comunicar-se per treballar colaborativament, pot publicar... Per exemple "JClic" és un programa on l'ordinador fa la funció d'eina i el mestre acompanya i ensenya.



dilluns, 24 de desembre de 2012

Google Reader

És un lector de RSS que permet organitzar i triar les fonts d'informació de notícies d'ultima actualitat. Té moltes opcions i diferents característiques: agrupar els diaris per temes, avisa d'aquelles més importants...

Existeix també una opció per destacar elements mitjançant un símbol a l'esquerra (estrelleta) i aquella noticia es guardarà per altres revisions. 

Per experimentar: Aquí! 

diumenge, 23 de desembre de 2012

El fet comunicatiu


És tracta de la primera activitat que vam fer en grups a classe de COED. Per treballar el fet comunicatiu, cada grup vam resumir un article relacionat amb el tema:

  •         Aprendre i créixer
  •          El regal de la comunicació
  •          Escoltar i sentir
  •          Gramàtiques del silenci
  •          Un tramvia anomenat text
  •          Una imatge val més que mil paraules
   
      Fent una mirada al recorregut de tot el semestre, llegeixo cada un d’aquests articles donant-los-hi sentit amb cada un dels continguts fets a l’aula.  Per exemple: 

-    L'article de Francesc Torralba, Escoltar i sentir, parla de la diferencia entre aquests dos mots (l’acte de sentir no és intencional i escoltar és una acció voluntària).


   La recitació que vam fer individualment d'una poesia, necessitava d'una atenció per part del públic molt important. Aquesta atenció, per part de l'audiència es tranforma amb silenci que, per tant,  no distingia si aquest estava sentin la recitació o l'estava escoltant. 

   Cal afegir que el llenguatge no verbal és un ajut per esbrinar quí sent i qui escolta. Aquí deixo l'enllaç per tal que us feu la idea de les recitacions: Quatre paraules, de Narcís Comadira. 


Quan escoltem, no només prenen importància les paraules sinó que s’ha d’estar atent al llenguatge no verbal i voler conèixer perquè el comunicador diu quelcom.


    - Un tramvia anomenat text, de V. Pagès, diu que hi ha moltes formes d'interpretar un mateix discurs ja sigui oral, escrit... El poema, en torna a ser un exemple ja que cadascú li trobara el seu sentit i la seva relació. 







Identitat i territori

Una altra exposició davant de la classe que hem fet aquest semestre és Identitat i territori on també vam posar en pràctica totes les característiques del fet comunicatiu. 


En aquesta exposició, la Gemma i jo, vam partir d'una sèrie d'objectius que van permetre'ns desenvolupar el treball.

Tot el dia estem parlant de l'educació en l'escola, en el lleure, en la societat, dels mitjans de comunicació, i l'educació en la família. però i aquells infants que no tenen família? D'on reben aquesta educació? On forgen els vincles familiars? 





divendres, 14 de desembre de 2012

Scratch

És una aplicació informàtica destinada principalment als nens, mitjançant la qual poden explorar, experimentar i manifestar idees de manera creativa i divertida. S'utilitza a tot el món en entorns diferents: escoles, museus, centres comunitaris i llars.


Scratch Project
Està destinat especialment per a nens entre 8 i 16 anys d'edat, però l'utilitzen usuaris de totes les edats. Per exemple, els nens més petits poden crear projectes, històries interactives, animacions, jocs i realitzar creacions artístiques amb els seus pares o germans grans. Els estudiants universitaris també poden utilitzar el programa en algunes classes d'introducció a la informàtica, ja que Scratch permet aprendre a programar l'ordinador de manera divertida




dijous, 13 de desembre de 2012

Activitats de les TIC a l'aula

Investigant sobre les possibles activitats i utilitzacions a l'aula de les TIC/TAC em creat una presentació compartida (per google drive) tots els estudiants de 1r d'Educació Primària on hi han fet diferents propostes, algunes de molt interesants.

El Marcel i jo, hem elejit una proposta que es basa en la creació d'un circuit per poder jugar.
A continuació podeu veure la presentació que és el resultat de tots els grups i a la diapositiva 27 trobareu la proposta d'activitat que hem volgut presentar. 




Clica aquí per començar a crear un "Super circuit".

divendres, 7 de desembre de 2012

De cara als altres

Com parlar bé en públic


Els grans oradors tenen tot un món de técniques estudiades, gestos conrets i mètodes que tothom pot aprendre. I per aixó ens em disposat a aprendre-les ja que la clau d'un treball ben exposat és la sensació que tranmetem a l'auditori, és a dir, si parlem bé o no en públic. 

Després de llegir auqest llibre, a la classe, vam reunir-nos en grups petits per tal de parlar de les idees més importants del llibre. 


DECÀLEG SOBRE LA COMUNICACIÓ ORAL

1- L'estructura del treball ha de consistir en: introducció, cos del treball i conclusió. Tenint en compte que la introducció i la conclusió són les parts més importants d'una exposició ja que és quan l'auditori presenta la màxima atenció.
2- La mirada i el llenguatge corporal: és important la naturalitat.
3- Importancia de tres factors: la claredat, la presició i la brevetat.
4- L'orador ha de dominar el tema que presentarà.
5- Plantejar-se les quatre preguntes bàsiques: per què, a qui, què i com.
6- Adequació del discurs segons el context i situació.
7- Disposar d'un guió ben elavorat.
8- Importància del control dels nervis. 
9- Valorar i sintetitzar_ decidir que ñes el mñes important i resumir al màxim.
10- No abusar dels mitjans de comunicació audiovisuals: són un suport.

Tots tenim present que moltes persones, en un moment donat, necessiten parlar en públic: fer una presentació, una xerrada, parlar en una reunió, exposar un treball, etc. El fer de parlar en públic normalment porta molts avantatges, com ara el prestigi, aprovació, guanys, etc. Tanmateix, em pogut coneixer que fer-ho de forma eficaç és més difícil del que sembla ja que cal conèixer molt bé tots els aspectes i les pautes per realitza una bona presentació.

Qui ets, tu?



Per posar en pràctica la nostra reflexió de "Com parlar bé en públic" podríem parlar de les exposicions que vam fer a l'octubre. El treball va consistir en descriure a algun company o companya de la classe mitjançant una fotografia o una imatge que representes algun tret característic d'aquella. 

L'aula semblava una galeria d'art, vam poder observar totes les làmines i intentar endevinar qui era la persona que s'intentava descriure. A l'octubre, encara no ens coneixíem massa i hagués set difícil endevinar alguna descripció, crec que ara, que ja ens coneixem més, ens seria més fàcil a tots. 






La meva descripció anava dirigida a l’Anna i al seu penjoll. Amb aquesta imatge volia expressar la seva seguretat.  Aquest penjoll, el du sempre o gairebé sempre encara que, com hi diu a la imatge, no per superstició. 
Per tant, el tret característique que volia destacar de l'Anna és la seva seguretat i la transmissiño d'aquesta. Ja que puc afirmar, que els primers dies de la universitat amb ella, van ser agradables i estavam plesnes de seguretat.

Descripció


És un métode per tal de representar lingüísitcament persones, animals, objectes, paisatges, èpoqies, sentiments, etc. Podem distingir dues classes de descripció: objectiva i subjectiva.
La primera ens demanar ser imparcials a l'hora de descriure. En canvi a la subjectiva, podem reflectir el que ens suggereix.

Moltes vegades, a les aules es treballen les endevinalles per tal d'iniciar als alumnes amb la descripció d'objectes, d'animals... A continuació podeu veure un joc molt entretingut que podriam treballar la descripció.

ENDEVINALLES

Si ho heu  vist, les descripcions són objectives i ens diuen trets caracteristics i comuns per tal que ho siguem capaços d'endevinar de que ens parla. 

dimarts, 4 de desembre de 2012

Per ensenyar i ajudar a aprendre


La finalitat de l'educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d'intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure. Per aixó un mestre ha d'actuar en quant a competència digital.